Dessalines, anperè yo te vle efase a
Li fonde premye Eta nwa lib nan mond modèn nan. De zan apre, li tonbe anba bal pwòp jeneral li yo. Kijan non l vin jenan, menm lakay li ?

1ye janvye 1804. Jean-Jacques Dessalines pwoklame endepandans Ayiti. Pou premye fwa nan istwa modèn, yon pèp esklav bat yon anpi kolonyal epi fonde pwòp Eta li.
Pwogram ki t ap deranje a
Dessalines te vle redistribye tè yo, kraze monopòl gwo plantasyon yo, garanti egalite reyèl ant ansyen lib yo ak nouvo lib yo. Se pwogram sosyal sa a — plis pase vyolans li — ki touye l.
Pon Wouj, 17 oktòb 1806
Moun Pétion ak Christophe yo tann li nan yon anbiskad, yo asasinen l, yo mitile kò l, yo kite l sou wout la. Fanm yo rele Défilée la ranmase l epi antere l. Sa ki vin apre a se yon silans long ki òganize.
« Koupe tèt, boule kay. »
Nan menm liy lan
Tout analiz yo
Istwa AyitiLe Code Rural de 1826 : la liberté qui ressemblait à l'esclavage
Vingt-deux ans après l'indépendance, un président haïtien a promulgué une loi qui obligeait les anciens esclaves libres à rester attachés à la terre — sous peine d'arrestation.
Istwa AyitiLa fièvre qui a vaincu Napoléon
Napoléon Bonaparte a envoyé la plus grande expédition militaire jamais lancée vers les Caraïbes pour écraser une colonie de vingt mille anciens esclaves. Il n'avait pas prévu qu'un moustique gagnerait la guerre à sa place.